Més poemes...

Més poemes...

                                

    
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.


 Amor no correspost:

El jardí sec (Cristian Gramajo)

Vint-i-de novembre de 2013,
Com oblidar aquell divendres desolat,
Des del qual el meu jardí ja no floreix,
En arrencar les dues roses que mes he estimat.

S'ha assecat tota la meva ànima des d'aquell dia,
Per més que intento sembrar una nova flor,
Es mor, no creix i ja no existeix alegria,
Agonitza la meva ànima i només floreix el dolor.

L'única pluja que rega aquell jardí,
És cada llàgrima que surt del meu cor,
L'únic sol que il·lumina i escalfa sense fi,
És el record teu al canvi d'estació.

El jardí dels somnis es marceix de dolor,
Les roses amb sentiments ja no tenen color,
I és per això que mai oblidaré aquell dia,
A l'que el meu cor i el meu jardí vas deixar en sequera.

 

Tristesa: 

Es tan humano este dolor que siento.
Esta raíz sin tallo florecido.
Este recuerdo anclado al pensamiento
y por toda la sangre repetido,

que ya ni me fatiga el vencimiento
ni me sangra el orgullo escarnecido,
mi corazón se acostumbró al tormento
de perder la mitad de su latido.

Ya mi rencor no exige la venganza,
aprendí a perdonar toda esperanza
como un bello pecado original.

Llevo en las manos tantas despedidas,
y en lo que fue el amor tantas heridas,
que me he tornado un hombre elemental.

Autor del poema: Jorge Robledo Ortiz

 

Solitut:

Un mans riu, un sendera estreta,
un camp solitari i una pineda,
i el vell pont rústic i senzill
completant tan grata solitud.

Què és solitud? Per omplir el món
n'hi ha prou de vegades un sol pensament.
Per això avui, farts de bellesa, trobes
el pont, el riu i la pineda deserts.

No són núvol ni flor els que enamoren;
ets tu, cor, trist o feliç,
ja del dolor i del plaer l'àrbitre,
qui seca el mar i fa habitable el pol.

Autor del poema: Rosalía de Castro

 

 

 

 

 

 Pau:

Tot anirà millor

si sabem perdonar

i abans d'enfadar-nos

ens acostumem a pensar

i també a parlar.

A tots ens agradaria que al món

hi hagués PAU i tranquil•litat,

que no existissin les lluites

i la gent tingués bona voluntat.