1. Cerca informació normativa sobre l'apòstrof, la contracció i el
guionet en català. Posa'n exemples de cada un i de la problemàtica que
presenten a l'hora d'escriure'ls.
Informació de l'apòstrof:
|
- El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
- Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
- Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.
- Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
- Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.
- Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.
- Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
- Davant de topònims amb article masculí la preposició de
s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és
català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que
s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
- En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
- Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).
- No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.
|
Informació de la contracció:
En català quan es troben els articles el i ella davant de les preposicions a, de, per, per a i a la partícula ca (apòcope de casa) es formen unes contraccions.
Contraccions en català
a + el al Va al cinema (va al cinema)
a + a els ALS Vaig ALS jardins del parc (vaig als jardins del parc)
de + el del El millor del conte (el millor del conte)
de + a els dels És un refrany dels meus parells (és un refrany dels meus pares)
per + el paper Passa paper pont (passa pel pont)
per + a els pèls Passejar pèls Voltants (passejar pos els voltants)
ca + el calç Va a calç Pep (va a casa de Pepe)
ca + a els cals Vaig a cals Pujol (vaig a casa dels Pujol)
No hay comentarios:
Publicar un comentario